Són les 19:01 quan començo a escriure tot això.
Està plovent. I no poc, que diguem. Fa una estona els llums han fet una d'aquelles "fintes" que sembla que es vagin a fondre els ploms, però no. Seria una putada si ho fessin perquè ara mateix estic amb un 2% de bateria i si em quedo sense electricitat la gràcia que em farà tendirà a 0.
La cosa està en que em venia de gust rajar una mica de la merda de temps que fa avui. Ahir ja feia mal dia, va ploure i com és habitual en els dies que plou doncs tornes xopa a casa, gotejant amb el paraigües quan creues el passadís per deixar-lo fora, i és fàcil endur-te una mini bronca del plan "fes el favor de no mullar més el terra". I llavors et treus les sabates i t'adones que és possible caminar sobre les aigües. Però bé, ahir tampoc era tant tant tant semat. Osigui plovia, però no era constant (k) i per tant es feia més suportable.
Però avui passa de mida.
Fa hores, HORES, que plou. I no para. I llavors de sobte trona i llampega i tu penses "ai, què bé que estic a casa i no he de sortir". I també penso: aquella gent que diu "m'encanta el so de la pluja", també avui estan feliços de sentir tota l'estona el so del diluvi? Perquè és avorridíssim. D'aquesta gran reflexió precisament n'he fet un snapchat, perquè és el que actualment s'ha de fer els dies que plou, que fa sol, que el cel és vermell o que hi ha lluna plena. És així de trist: necessitem fer fotos i explicar el que passa, perquè sinó ens podem sentir marginats i ja veus tu quin percal, com si de nosaltres depengués que la resta de la humanitat sàpiga que plou o com si el fet de dir-ho ens integrés més a la societat. Doncs bé, per no trencar amb els estereotips i les modes he fet un snapchat dient que plou. El que passa és que no he mirat els de l'altra gent. Bé, sí, però els he passat ràpid. Com tampoc els deuen importar massa a ells els meus. Ja veieu, és així d'hipòcrita tot plegat. Però forma part del joc. I ens sentim tots millor perquè ve a ser com una mena de tradició tant adquirida que la veiem necessària. Encara que ens sigui completament indiferent el que facin els iguals a nosaltres.
19:11. Segueix plovent.
Feia temps que no escrivia. I la veritat és que m'adono que estic escrivint moltes coses sense sentit, sense fil argumental, sense ni tant sols estar relacionades. Però m'és igual. I hauria de fer feina, sempre dic que "he de fer feina" i en realitat em passo la meitat del temps d'aquesta feina fent coses com aquestes. Bé, tampoc m'importa. Tot i que prendrà importància quan m'hagi de quedar fins tard o quan vegi que si ho hagués fet abans, m'hauria quedat millor. Està clar que l'ésser humà ha nascut per evolucionar a poc a poc, o potser és que som uns acostumats i trencar amb rutines o costums és més complicat que arribar a Reina d'Espanya sent sangresucia.
19:16. Ara plou menys, o com a mínim és constant (k).
19:19. Ara va fort.
Fa molt vent. I tinc roba estesa, protegida però, amb el toldo. Espero que no voli. Tot i que pensant-ho bé... Si passés, podria penjar-ho al Facebook.
19:23. Se n'ha anat la llum.
