Quan me'n vagi

En parlem poc,
però hi pensem prou
en els més de 850 km
que ens impediran veure'ns les cares
a l'anar a dormir, al llevar-nos,
al saber-nos amb mirades.

Però quan me'n vagi
ho faré sense marxar.
Ho faré un dia ben clar,
perquè el cel blau
poc t'hi faci pensar.
Ho faré tota sola,
perquè crec que això toca.
I ho faré pensant en tu,
perquè no puc fer altra cosa.

I tinc ganes que arribi el dia,
no per no veure't,
no per no tenir-te,
no per no sentir-te.
En tinc ganes perquè sé
que malgrat ser lluny,
malgrat un mar, dues illes,
i milers d'anys d'història,
res d'això fa la distància.

Quan me'n vagi
ho faré sense marxar.
Ho faré amb tu,
però sense que te n'adonis.
Ho faré al teu costat,
i t'explicaré a les nits,
abans d'anar a dormir,
on he anat i què he vist.
Ho faré els instants abans
de caure en el mateix son,
que tu,
però més lluny.

I jo sé que des d'on siguis,
em sentiràs parlar.
Ja sigui mirant el sostre,
la nit, el terra del balcó,
el microones o el llit.
I des d'on siguem
somriurem quan ens pensem.