Madurar és

Segons el diccionari és el procés de creixement fins a assolir el màxim desenvolupament tant físic com intel·lectual. 

Madurar és deixar el xumet, el biberó i els bolquers. Madurar és quan vols posar-te l’aigua al got sense ajuda dels teus pares. Quan pots agafar els gots sense nances i beure sense mullar-te. Madurar és no comparar-te amb el germà o germana, que casualment sempre et sembla que el que té és millor que el que tens tu. Madurar també és no barallar-t’hi per tenir la mateixa quantitat de menjar al plat, o el mateix número d’olives o per tenir els gots de Cola-Cao anivellats per igual. Madurar és no jugar-te a “pedra, paper o tisores” qui es dutxa primer i qui és el primer en sortir de la banyera si hi sou dins. Però no només madures en família i entre germans, perquè els que no en tenen també maduren, clar. Madurar és no tenir por de dormir sol durant les colònies amb el cole. Madurar és acabar-te el plat sense que t’ho hagin de dir els professors i a la vegada, madurar és no fer trampes per tirar el menjar al terra quan no t’agrada. Madurar és no tenir por als contes de por. És no riure de paraules com “caca”, “cul” i “tonto” i reemplaçar-les per “merda”, “polla” i “gilipolles”. També ho és no amagar-te darrera els pares quan et presenten adults o els fills dels adults en qüestió. Madurar és perdre la vergonya davant dels teus companys. Madurar és no riure’s dels qui encara no són madurs. Madurar no significa burlar-se, menysprear ni ridiculitzar. Madurar té una connotació ‘bona’ perquè aquesta definició en el fons creus que no va desencaminada. Madurar és seguir llegint perquè tens inquietuds i vols saber com acaben les coses i el perquè. Madurar és no tenir vergonya d’acceptar(-ho) les veritats, però també és perdre la vergonya del propi cos, saber-ne veure els defectes i estimar-los. Madurar és decidir què vols en cada moment sense que ningú ho faci per tu. Madurar és no voler ser el centre d’atenció i escoltar els altres. Madurar és sacrificar-te pels amics i amigues. Madurar és dir les coses a la cara (però sense ofendre, eh? perquè madurar també és saber dir-ho tot). 

I sí, madurar és estar sola la nit de reis davant la tele, menjant una pizza i sense intenció d’anar a dormir d’hora perquè ningú et portarà regals.