La vident Filomena Cogramena (Barcelona 19/01/2009)

- Benvinguts estimats oients! Avui comencem un altre programa aquí, a “La vident Filomena Cogramena, la vident que val la pena”, i tenim al telèfon a una persona que ens ha trucat per explicar-nos els seus problemes per tal de buscar-hi una solució; que, logicament, serà la millor perquè els astres en seran els encarregats. Endavant amb la trucada.

- Hola, em dic Xavi

- Xavi! No cal que diguis res més! Pel teu timbre de veu puc deduir que ets jove i valent, com la família Fernándiz del segle XVII, natural de Tordesillas. Per la teva entonació sé que pots tenir relació amb aquesta família, i per tan, puc dir, amb gairebé tota seguretat, que n’ets un dels descendents i el teu cognom és Fernández. M’equivoco?

- No! No, no... caram! Ara sí que estic...

- ...sorprès al acabar de comprovar que sóc una vident de veritat i que aquest programa no és una farsa?

- Sí... exacte

- Tranquil, farem com si res! Però comencem: Xavi, què vols saber? Què ens vols demanar als astres i a mi?

- Doncs... bé, jo tinc diverses preguntes. Però voldria començar per saber, sobretot, si aniré bé amb el tema dels diners a partir d’ara.

- Ui... em sembla que has fet alguna cosa mal feta... tens por de res en concret? Quin signe ets?

- Taure.

- Taure! Un signe de terra! Els taures són persones molt aferrades al que tenen. Així que has perdut diners, oi?

- Sí, efectivament! L’altre dia vaig sortir amb uns amics a fer una cervesa i la cosa es va embolicar... vaig haver de pagar els desperfectes.

- Oh, ja ho veig! Et donaré dos consells perquè això no et torni a passar: el primer és que no et demanis 7 cerveses de cop amb l’excusa de que vas amb amics. I el segon consell és que a l’hora de pagar, si vas acompanyat i no vols pagar-ho tot tu, intenta dir un: “Ostres, no porto ni un duro!”. Fes-me cas: és millor estar endeutat, dir que ja els ho tornaràs demà i fer-ho a finals de mes.

- D’acord, prenc nota. Bé, tinc una altra pregunta: últimament, entre la crisi i tot això, a la feina ja no és com abans. M’explicaré: sóc administratiu i treballo per una empresa privada. Abans em dedicava a anar a reunions per tota Europa, fer conferències, organitzar viatges... però darrerament la feina està canviant. Ara el meu cap m’encomana poques tasques, cobro amb retard, m’he quedat sol al despatx perquè les dues persones que el compartien amb mi han marxat... i no sé si m’he de preocupar o què.

- Mmm... Aquesta preocupació és normal en els taures: sou persones que us costa adaptar-vos i noteu aviat els canvis. Em sap greu dir-ho però la feina no anirà per millor ja que el planeta Mart està a Balança. Saps què podries fer?

- No.

- Podries decidir-te d’una vegada a enviar el teu currículum a aquella empresa que et va recomanar un dels teus ex-companys d’Universitat, no trobes? Perquè ja va sent hora de ser una mica més decidit...

- Ah... sí, sí, sí, ara mateix ho faig. Bé, no, ara no perquè encara tinc més preguntes; aquesta és sobre la meva mare: ja fa dies que és al llit. Té els seus anys i m’agradaria saber si se’n sortirà. No sé si això serà possible...

- És clar que és possible! Per això sóc vident! A veure... la teva mare, la senyora Paula, se’n sortirà perfectament. Però jo em preocuparia més per tu: has de deixar de fumar i beure tant.

- Fumar? Però si jo no fumo!

- A qui pretens enganyar? A mi segur que no: deixa el cigarret que t’estàs fumant i fes-me cas des d’ara!

- Està bé, està bé... ja l’apago.

- Sé que és un vici, però aviat el deixaràs perquè en trobaràs un de millor. Ja has conegut a la veïna del 4t 2na?

- Doncs ara que ho dius... sí! Em sembla que sí! Vaig...

- Vas coincidir amb ella a l’ascensor l’altre dia, te’n recordes? Sí, ja ho veig. Tranquil, sé la manera de conquerir-la! Escolta’m bé: has de pujar a casa seva i demanar-li llet. Però alerta: la llet ha de ser DESCREMADA! Ah, i millor vés-hi un dimarts o un dijous a partir de les nou.

- Ostres però... jo...

- No em diguis que encara no has deixat a la del vidioclub?

- No... és que no sé com fer-ho!

- Mare meva, Xavi... Explica-li allò de la secretària de la teva empresa; és tan gelosa que ja veuràs com la perds de vista. Ah, i quan ho facis procura tenir preparat una mica de gel per la bufetada que et clavarà.

- Molt bé, ho tindré en compte.

- Alguna pregunta més?

- No, bé sí. Però el que ara vull saber és una tonteria...

- Abans de continuar, apaga el cigarret que acabes d’encendre!

- Perdó. Bé, com deia: m’agradaria saber si saps si he aprovat l’examen de conduir.

- Sense haver estudiat?!

- Però què dius! És clar que vaig estudiar!

- Quin dia vas anar a fer la prova?

- Em sembla que... dimarts.

- Així que tu en dius estudiar d’estar ajagut al sofà, mirant “Perdidos” a les tres de la matinada amb unes crispetes just la nit abans?

- Estava descansant!

- No menteixis, Xavi! Per cert: el microones fa un soroll espantós i em sembla que el senyor Ramon, el teu veí de dalt, n’està ben fart i un dia d’aquests vindrà a dir-te alguna cosa.

- Escolta Filomena, el teu programa està molt bé, però jo...

- Ara em diràs que has trucat perquè t’ho va recomanar un amic i tu et creies que tot era una farsa, acabes de descobrir que estaves equivocat i ara vols saber com m’ho he fet, qui sóc i de què vaig. No?

- Exacte.

- Doncs lamento dir-te que et puc dir el teu futur però precisament això no t’ho puc revelar. Així no tens cap altra pregunta?

- Doncs...

- No, ja veig que no. Si ets tan amable de no penjar que ara t’atendran els meus companys per demanar-te les dades de la teva VISA.

- Però…..

- Ni se t’acudeixi penjar, que et conec!